Per què un hort?
Josep Roselló ens
anima a plantar un hort per a recuperar un dret gairebé abandonat: el
dret a gaudir dels nostres propis aliments a la taula de casa d'una
manera sostenible
Tindre
un hort és prou senzill, amb un tros de terra i uns coneixements bàsics
podem fer una agricultura tranquil·la i de qualitat, com la que feien
els nostres avis. No hi ha una grandària òptima per a l'hort, tot depèn
de les nostres capacitats. Però amb molt pocs metres quadrats es pot
alimentar la família, i fins i tot canviar algunes collites amb els
amics. La mínima expressió per aquells que no tinguen terra (i sí molt
d'interès) és l'horticultura de terrassa i balcó, on en cossiols més o
menys grans es poden cultivar algunes mates de verdura. Pel contrari, un
hort molt gran ens pot superar, perquè, com diu la saviesa popular,
«Terra, la justa: ni poca ni massa.»
L'hort personal ens permet recuperar un dret quasi
abandonat: el dret a produir els nostres aliments i posar-los a la
taula de casa com el menjar propi de la família. Recuperar, tot i que
siga en part, el control dels nostres aliments és una decisió de gran
importància. L'agricultura convencional d'ara és una activitat
industrialitzada, que no s'assembla gaire a l'antic conreu dels camps.
Tampoc els mercats, fins el punt que a hores d'ara sembla normal que els
ciutadans, com a consumidors, desconeixem quasi sempre d'on provenen
els nostres aliments, qui els ha cultivat i en quines condicions.
El cultiu de l'hort resulta una activitat encara
més agradable quan es fa sense la necessitat de viure de la venda de les
collites. Sense aquesta urgència es valoren més altres aspectes del
treball al camp, ja que es conviu amb els cicles naturals, es reprèn
l'interès per les estacions climàtiques i es realitza una activitat
física necessària i adequada per a persones de totes les edats. També
ens lliguem més als cicles biològics de les plantes i als éssers vius
que visiten l'hort, que hem de conèixer. Ens impliquem necessàriament en
el reciclatge dels residus, i en l'increment de la diversitat del
nostre trosset de terra. També, si ho fem bé, a poc a poc recuperem
l'intercanvi solidari entre els veïns de llavors, fruits, faenes, etc.
L'hort ens exigeix noves atencions que donen més
valor als fruits finals. Cal planificar la parcel·la, posar ordre als
cultius, prendre decisions, realitzar tasques en els moments importants.
Són responsabilitats que assumim com a directors d'aquest projecte
personal. La recompensa és l'aliment produït per un mateix, sa i de bona
qualitat, cultivat de manera responsable i el més sostenible possible.
També l'hort ens obre les portes a possibilitats
insospitades. Pot ser el nostre jardí de descans, tot i que la gent del
camp recorda, amb irònica saviesa, que «més val hort que jardí, i
pollastre que teuladí». Siga com siga, es poden desenvolupar aficions
personals, cadascú pot imprimir el seu encuny personal (no hi ha dos
horts iguals!), fins i tot els psicòlegs parlen de la seua virtut
relaxant i tonificadora, que ens aparta dels problemes quotidians. Els
horts tenen una component educadora i formativa, especialment en un
entorn familiar i per a les joves generacions. Per això l'interès
especial que tenen els horts escolars, on es poden explicar mil
històries didàctiques.
El model de maneig més adequat per a l'hort
personal és el de l'agronomia tradicional, que a més ens permet
recuperar la nostra cultura agrària mediterrània. Som hereus d'una rica
tradició que va des dels romans i els àrabs fins a hortes emblemàtiques,
com ara la de València. Tenim una cultura agrària única i experta en la
gestió d'un territori de recursos escassos, som destres en l'ús de les
ferramentes, som rics en mots agraris, en varietats tradicionals, en
menjars típics... Amb l'hort personal ens convertim en intermediaris
entre els nostres avis i les noves generacions, a les quals convé
recordar-los d'on venim, almenys en temes alimentaris.
Pot semblar que la feina que ens espera és
feixuga, però tampoc no ens hem de preocupar massa. Cadascú triarà fins
on vol arribar, i, en tot cas, com deia Ciceró: «L'agricultura és
l'activitat més adequada per a l'home lliure, per al savi i per al
simple.» La pràctica, l'observació i la rectificació, juntament amb
xarrades amb llauradors grans, ens donaran moltes solucions per a
gaudir, cada vegada més, del nostre hort. I en aquesta secció us anirem
guiant, número a número, perquè pugueu obtindre'n els millors fruits.
Josep Roselló i Oltra és tècnic agrícolaa l'estació Experimental Agrícola de Carcaixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada